Catjove
Salven l’escola concertada! Envia un email als diputats del Parlament!
Benvolguts joves,
Aquest mes de juny, tindrà entrada formal al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que, curt i ras, vol eliminar el concert educatiu per a les escoles d’iniciativa social. (http://goo.gl/UFDwhX)
Es tracta d’una iniciativa que eliminaria l’ESCOLA CONCERTADA amb una triple conseqüència:
1) Pèrdua de llibertats
2) Eliminació de drets
3) Increment exponencial de la despesa pública i, en conseqüència, més impostos
La pretensió principal d’aquesta ILP és derogar la LEC, que tant va costar consensuar a Catalunya i és exemple d’estabilitat a l’educació, que tant i tant necessitem, i imposar un model lliberticida, uniformador, amb un igualitarisme mal entès.
Finalment, ens sembla evident que els diferents atacs que ha patit la LEC en els darrers anys són fruit també de voler ideologitzar i polaritzar l’educació, enlloc de fer-la excel·lent, diversa i lliure. Els pares i mares no podem consentir que triar escola sigui un privilegi per als qui tenen més diners.
És un atac frontal contra l’escola d’iniciativa social i la llibertat d’educació.
Aquesta ILP reclama que s’acabi amb els concerts ECONÒMICS educatius i que totes les escoles passin a ser públiques.
Fa uns dies, els promotors d’aquesta ILP van lliurar gairebé 95.000 signatures, suficients perquè es consideri la iniciativa al Parlament. Perquè es pugui tramitar com a proposició de llei, cal que la cambra n’accepti l’admissió a tràmit en comissió o en plenari.
Des de Cat Jove, recolzem la campanya que ha iniciat l’AMPA del col·legi Bell-lloc per enviar un missatge a diputats del Parlament de Catalunya. A continuació detallem les passes.
INSTRUCCIONS PER ENVIAR EL CORREU ELECTRÒNIC:
Es important que les seguiu tal i com s’explica.
SOBRETOT, NO REENVIEU.
1.- Obrir un correu nou.
2.- Enganxar el text següent, amb l’idioma que escolliu (copiar i enganxar, també podeu canviar el que cregueu convenient):
| Català | Castellà |
| Benvolgut diputat/a,com a representant de la ciutadania de Catalunya, voldria fer-li saber la meva opinió, i la de molts altres famílies, sobre la “ILP de la proposició de llei del sistema educatiu de Catalunya” que està a punt de ser tramitada al Parlament.Entenem que és un greu atac a la llibertat de tots els pares i mares que la LEC i l’Estatut ens garanteixen a tots els ciutadans. Reduir l’ensenyament a una única opció és, des del nostre punt de vista, molt nociu per a un país amb la nostra tradició pedagògica, diversitat, llibertat i convivència.
Moltes gràcies pe la seva atenció. |
Estimado diputado/a,como representante de la ciudadanía de Cataluña, querría hacerle saber mi opinión, y la de muchas otras familias, sobre la “ILP de la proposición de ley del sistema educativo de Catalunya” que está a punto de ser tramitada en el Parlament.Creemos que es un grave a la libertad de todos los padres que la LEC y el Estatut nos garantizan a todos los ciudadanos. Reducir la enseñanza a una única opción es, desde nuestro punto de vista, muy nocivo para un país con nuestra tradición pedagógica, diversidad, libertad y convivencia.
Muchas gracias por su atención. |
3.- Al camp de còpia oculta (CCO) copiar i enganxar les adreces dels destinataris que us adjuntem (pertanyen a tots els partits polítics i, sobretot, als membres de la comissió d’educació del Parlament):
nuria.gispert@parlament.cat, lluism.corominas@parlament.cat, pere.navarro@parlament.cat,
pere.calbo@parlament.cat, josep.rull@parlament.cat, Ramona.barrufet@parlament.cat,
Xavier.cima@parlament.cat,Antoni.balasch@parlament.cat, roger.montanola@parlament.cat,
jordi.ciuraneta@parlament.cat, Mvictoria.forns@parlament.cat, Marta.pascal@parlament.cat,
Anna.sole@parlament.cat, marta.vilalta@parlament.cat,Agnes.russinol@parlament.cat,
anna.simo@parlament.cat, mariajose.garcia@parlament.cat, juan.milian@parlament.cat,
Fernando.sanchez@parlament.cat, carlos.carrizosa@parlament.cat,
xavier.sabate@parlament.cat,rocio.martinezsampere@parlament.cat
,
4.- Enviar el correu.
Per la vostra informació, us detallem a continuació a qui corresponen les adreces dels destinataris:
Finalment, us engresquem a que animeu a pares, mares i joves amb la mateixa sensibilitat de totes les escoles de Catalunya a que enviïn el mateix correu electrònic als diputats i diputades indicats. És important enviar-ho amb caràcter IMMEDIAT.
Atentament,
Associació Juvenil Cat Jove
Concentració pels Cristians Perseguits dimecres a les 21.00h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona
Mabil Haddad, cristià perseguit de Síria: “Van assassinar al meu germà encara que vam pagar el seu rescat”
L’esdeveniment ha creat expectatives i centenars de persones, sobretot joves, ja han confirmat la seva assistència
Els cristians perseguits a Síria i l’Iraq no estan sols. Això és el que es vol transmetre aquest dimecres 11 a les 21.00 h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, a una oració pels cristians perseguits organitzada per l’associació Cat Jove i amb la col·laboració d’Ajuda a l’Església Necessitada (AIN).
Una concentració que sorgeix per frenar la indiferència d’Occident, inclosa la dels cristians, davant el que els passa als nostres germans d’Orient Mitjà.
L’esdeveniment consistirà en un rosari a l’aire lliure i en ple centre de Barcelona i estarà acompanyat d’experiències de primera mà del sofriment dels cristians perseguits de Síria i l’Iraq.
Experiències com les de Mabil Haddad, sirià i pare de 5 fills que va haver d’abandonar la seva terra “per falta de seguretat”. “El meu germà sacerdot va ser segrestat durant dos mesos. Ens van demanar un rescat de 120.000 dòlars per salvar la seva vida. La meva família, amb gran esforç, va aconseguir reunir els diners a temps i els vam donar als segrestadors que van prometre deixar-lo lliure l’endemà. No obstant això, hores més tard, el meu germà va ser assassinat. El van matar i esquarterar. A mi em van fer arribar una part en una caixa: el seu canell amb la creu tatuada. Sé que el meu germà és màrtir i tindrà cura de nosaltres”, assegura amb fe el refugiat.
Haddad i la resta de cristians perseguits demanen “ajuda per a les nostres famílies i els nostres fills”. Uns ajuts que, a més, els permeti “conservar les nostres esglésies, que són patrimoni humà, cultural i espiritual d’Orient.” Per a això Cat Jove organitza aquesta concentració amb la que vol conscienciar la societat catalana de les necessitats d’aquest col·lectiu, moltes vegades oblidat mediàticament, ja sigui per llunyania o per falta d’interès. Així com defensar els drets humans i la llibertat religiosa.
Durant la concentració es repartiran espelmes que s’encendran durant l’acte. Un símbol per fer present que els cristians hem de ser llum enmig de la foscor.
La concentració es podrà seguir per Twitter i Facebook i es comentarà amb el hashtag #cristianosnun.
Cat Jove és una organització de joves cristians compromesos amb el món que els envolta i que té com a objectiu principal que el pensament cristià estigui present a l’espai públic.
Tot compta amb la col·laboració de l’AIN, organització eclesial que des de la seva fundació porta donant suport als cristians perseguits a tot el món. L’acte també està patrocinat per Diario El Prisma, una publicació digital de joves molt compromesa amb la causa i que alberga un blog (Cristianos Nun) on s’informa sobre la persecució que pateixen els creients a Síria i l’Iraq.
“Al César lo que es de césar y a Dios lo que es de Dios”, por Juan Manuel de Prada
Artículo del Escritor Juan Manuel de Prada en la revista dominical de ABC xlsemanal
Un amable lector me solicita que explique en uno de mis artículos la misteriosa frase evangélica «Dad al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios», con la que Jesús responde a los fariseos que pretenden perderlo. Puesto que soy un pobre lego en cuestiones teológicas y políticas, no puedo explicar una frase que exige mucha más ciencia de la que yo tengo; pero probaré a dar mi interpretación, que poco o nada tiene que ver con la que nuestra época ha impuesto.
Esta célebre frase suele ser entendida hoy en un sentido restrictivo, al igual que aquella otra igualmente célebre: «Mi Reino no es de este mundo». En realidad, Jesús no pretende significar que este mundo le resulte cosa ajena, sino que su Reino está «sobre este mundo», imprimiéndole desde lo alto su inspiración. Pensar lo contrario sería tanto como colocar el cristianismo en un peldaño inferior al de todas las religiones que en el mundo han sido, pues lo mismo Mahoma que Confucio o Buda han aspirado a que las religiones por ellos fundadas sean el alma de las leyes que rigen a los pueblos que las profesan.Pero nadie podrá negar que, en efecto, Jesucristo vino a fundar una nueva relación entre política y religión, como en general vino a fundar una nueva relación entre las realidades naturales y sobrenaturales. La clave para dilucidar el sentido de la frase que nos ocupa es establecer el reparto, «lo que es» de Dios y del César, que nuestra época ha sustituido por una caprichosa distribución, según lo que ella desea que sea.
Según la concepción clásica, «lo que es» de Dios son los principios rectores de la política; pero esta concepción ha sido sustituida por otra muy distinta, según la cual solo es de Dios la intimidad de la conciencia, dejando para el César toda la acción política, desde los principios (o falta de principios) en que se asienta hasta sus realizaciones más concretas. Esta división tan desproporcionada la defienden incluso (¡y sobre todo!) los políticos sedicentemente católicos, que militan tan campantes en partidos políticos que promulgan o conservan leyes contrarias a la ley divina, amparándose en que siguen obedeciéndola en la intimidad de sus conciencias. Este alegato resulta tan estrafalario como el del adúltero que, para convencerse de que no está faltando a sus deberes conyugales, se conforma con lanzar un piropo o hacer una carantoña a su mujer en la intimidad de la alcoba, yéndose después de putas tan ricamente. Aceptar tal alegato sería tanto como aceptar que el cristianismo es una religión demente, puramente teorética y desenganchada de la realidad, en la que Dios, después de crear el mundo, se desentiende de él, como si fuese un aburrido juguete.
Sin embargo, esta visión demente del cristianismo es la que a la postre ha triunfado en nuestra época; y la que el pensamiento clericaloide ha asumido, tratando de ofrecer versiones contemporizadoras casi siempre hipócritas de la frase evangélica, en un esfuerzo por amalgamar lo que por su propia naturaleza es inconciliable. No diremos que el propósito de tales esfuerzos amalgamadores haya sido innoble; pero lo cierto es que han terminado como el rosario de la aurora (no hay sino que ver cuál ha sido el destino pútrido de la llamada ‘democracia cristiana’), como ocurre siempre que por pragmatismo se acepta ceder, siquiera parcialmente, en los principios. Podría decirse que hoy, cuando el César se ha apropiado de lo que no es suyo, la mejor interpretación de la frase evangélica que nos ocupa es la que nos brinda Pier Paolo Pasolini en sus Escritos corsarios: «Siempre me ha chocado, por no decir que me ha indignado profundamente, la interpretación clerical de la frase de Cristo: ‘Dad al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios’.
Se hizo pasar aunque parezca monstruoso por moderada, cínica y realista una frase de Cristo que era, evidentemente, radical y perfectamente religiosa. Porque lo que Cristo quería decir no podía ser, de ningún modo, ‘complácelos a ambos, no te busques problemas políticos, concilia los aspectos prácticos de la vida social con el carácter absoluto de la vida religiosa, procura nadar y guardar la ropa estando a bien con los dos, etcétera’. Al contrario, la frase de Cristo en absoluta coherencia con toda su predicación solo podía significar esto: ‘Distingue netamente entre César y Dios; no los confundas; no hagas que coexistan indolentemente con la excusa de servir mejor a Dios’».
¡Pero Pasolini era un peligroso extremista y un réprobo!, nos diría hoy el político tibio y meapilas que nada y guarda la ropa. Y en verdad lo era; solo que está probado que a veces Dios inspira a los réprobos; en cambio, a los tibios los vomita de su boca.
“El Reino de los Cielos se parece a un rey que celebraba las bodas de su hijo”. Evangelio del domingo 12 de Octubre
Evangelio según San Mateo 22,1-14.
Jesús habló en parábolas a los sumos sacerdotes y a los ancianos del pueblo, diciendo:
El Reino de los Cielos se parece a un rey que celebraba las bodas de su hijo.
Envió entonces a sus servidores para avisar a los invitados, pero estos se negaron a ir.
De nuevo envió a otros servidores con el encargo de decir a los invitados: ‘Mi banquete está preparado; ya han sido matados mis terneros y mis mejores animales, y todo está a punto: Vengan a las bodas’.
Pero ellos no tuvieron en cuenta la invitación, y se fueron, uno a su campo, otro a su negocio;
y los demás se apoderaron de los servidores, los maltrataron y los mataron.
Al enterarse, el rey se indignó y envió a sus tropas para que acabaran con aquellos homicidas e incendiaran su ciudad.
Luego dijo a sus servidores: ‘El banquete nupcial está preparado, pero los invitados no eran dignos de él.
Salgan a los cruces de los caminos e inviten a todos los que encuentren’.
Los servidores salieron a los caminos y reunieron a todos los que encontraron, buenos y malos, y la sala nupcial se llenó de convidados.
Cuando el rey entró para ver a los comensales, encontró a un hombre que no tenía el traje de fiesta.
‘Amigo, le dijo, ¿cómo has entrado aquí sin el traje de fiesta?’. El otro permaneció en silencio.
Entonces el rey dijo a los guardias: ‘Atenlo de pies y manos, y arrójenlo afuera, a las tinieblas. Allí habrá llanto y rechinar de dientes’.
Porque muchos son llamados, pero pocos son elegidos.
Comentario
San Agustín (354-430), obispo de Hipona (África del Norte), doctor de la Iglesia
Sermón 90; PL 38, 559s
Revestir el traje de bodas
¿Cuál es el traje de bodas del cual habla el Evangelio? Ciertamente que este traje es una cosa que sólo la poseen los buenos, los que han de participar del festín… ¿Serán los sacramentos? ¿el bautismo? Sin el bautismo nadie llega a Dios, pero algunos reciben el bautismo y no llegan a Dios… ¿Es el altar o lo que se recibe del altar? Pero recibiendo el Cuerpo de Cristo algunos comen y beben su propia condenación (1C 11,29). ¿Qué es, pues?, ¿el ayuno? Los malos ayunan también. ¿El frecuentar la Iglesia? Los malos van a la Iglesia como los demás…
¿Qué es, pues, este traje de bodas? El apóstol Pablo nos dice: «El fin de los mandamientos es la caridad que procede de un corazón limpio, de una conciencia recta y de una fe sincera» (1Tm 1,5). Éste es el traje de bodas. No se trata de un amor cualquiera, porque a menudo se ven a hombres deshonestos amar a otros…, pero no se ve en ellos esta caridad «que nace de un corazón limpio, de una conciencia recta y de una fe sincera»; pues esta caridad es el traje de bodas.
«Ya podría yo hablar las lenguas de los hombres y de los ángeles, dice el apóstol, si no tengo amor, no soy más que un metal que resuena o unos platillos que aturden…Ya podría tener el don de predicción y conocer todos los secretos y todo el saber; podría tener fe como para mover montañas; si no tengo amor no soy nada» (1C 13, 1-2)…Ya podría yo tener todo esto, dice, sin Cristo «No soy nada»… ¿Cuántos bienes son inútiles si un solo bien falta! Si no tengo amor, aunque distribuyera todos mis bienes, confesara a Cristo hasta derramar la sangre por él (1C 13,3), de nada me serviría todo ello, puesto que puedo obrar así por amor a la gloria… «Si me falta el amor, no sirve para nada». Éste es el traje de bodas. Examinaos: si lo tenéis, acercaos confiadamente al banquete del Señor.
Seminari sobre:La Societat Desvinculada. La necessitat d’un nou inici.
Cat Jove us convida al seminari:
Teoria del vincle, de les ruptures generadores de les crisis irresoltes. La societat desvinculada i els seus efectes. Finalitats, i estratègies del nou inici necessari.
(per inscriure’s enviar un mail a secretaria@e-cristians.net )
La sessió inicial tractarà sobre:
Presentació del seminari. Reflexió inicial: cal interrogar-se sobre el malestar social. La acumulació de crisis sense resoldre. Quines crisis, la seva etiologia. El denominador comú. Anticipant el final: La necessitat d’un nou inici. Les seves línies mestres.
Lloc i dia:
Carrer de Balmes, 78, 2n pis (Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels)
Calendari de sessions
La primera sessió és el dijous 6 de febrer. A partir d’aquesta data les sessions són cada quinze dies, dijous alterns, excepte festius a la mateixa hora: 19:30 – 20:45h.
Informacions a tenir en consideració
El nivell recomanat per participar en el seminari és l’universitari.
El nombre d’assistents és limitat, i respon a l’ordre d’inscripció.
Cada sessió té sentit per ella mateixa, i alhora forma part de la concepció global del seminari. Per tant, és possible participar en sessions aïllades, o un nombre limitat d’elles, si bé, tenen preferència en la inscripció els assistents a tot el seminari.
El seminari és gratuït pels menors de 30 anys, i aquelles persones que sol·licitin ser excedents de la matrícula.
El programa detallat per sessió del seminari serà lliurat a la sessió inicial.
La matrícula és de 20€ trimestre en concepte de despeses materials.
Objecte del seminari
La societat desvinculada. La necessitat d’un nou començament.
Resum:
Europa com a horitzó de democràcia i benestar està malparada, com ho està l’ideal americà basat en l’èxit del propi esforç. En el rerefons d’aquest enfonsament de les perspectives hi ha una gran fallada sistèmica. El que ens succeeix no és el fruit d’uns pocs anys; la frustració, la desesperança, són tan generalitzats i profunds que resulta irracional pensar que van començar amb la crisi econòmica de 2008. El mal ve de molt
2
abans, però en l’època bona, l’oripell de l’abundància feia més tolerable la situació. En realitat, és la democràcia i l’economia liberal la que està en crisi.
A dreta i esquerra els discursos estan esgotats. Tot sembla sotmès a la impotència. El clam per la incapacitat dels governs i partits creix. Davant aquestes reiterades i nocives evidències, no ha arribat el moment que ens preguntem sense perjudicis el perquè de tanta incapacitat en tantes qüestions vitals? A on anem acumulant una crisi després d’una altra? Aquests interrogants són el punt d’arrencada d’aquest seminari.
Les sessions estan organitzades en tres parts, que corresponen als eixos que ho ordenen:
La primera està dedicada a la força que ens fa humans, constructora de civilitzacions i constructora de cultures. La força del vincle que respon a la interacció forta i estable entre els éssers humans i les seves institucions, en el present i a través del temps i de l’espai. Tots els grans relats fundadors, religiosos i seculars, es refereixen a ell quan apel·len a un estadi original, o a una fi feliç. No cap en el personal aspirar a un gran amor sense una atracció mútua indestructible, capaç de suportar tota adversitat. Igualment resulta impossible que una societat aconsegueixi el benestar si està faltada de cohesió, dividida i enfrontada, regida per l’individualisme i la primacia absoluta de la satisfacció dels desitjos personals. La naturalesa del vincle és el compromís en totes les seves gradacions. És el fruit de la relació personal, la tradició, el costum, la idea moral compartida, la història i la llengua, el dret consuetudinari, la creença, la fe religiosa. És la predisposició i acte que ens porta a sortir de nosaltres mateixos, i per tant, aconseguir la transcendència i així realitzar-nos com a éssers humans en la relació amb els altres. L’estadi superior del compromís és l’amor i el deure. El sorprenent del cas és que el primer no té cabuda en el tractament que la modernitat ha atorgat als fenòmens socials. Sabem no obstant això que la seva força és grandiosa, i està present en tots els fets humans, que ens revelen l’art, la història, el mite, i la religió. Però l’amor no existeix per a la teoria sociològica, econòmica, i política, malgrat que, el coneixement de l’anomenat capital social ens ha permès entreveure el paper decisiu del vincle. Aquesta primera part aborda una teoria del vincle, com la millor explicació, per a un diagnòstic integral de la nostra societat.
La segona part del llibre exposa la causa fonamental del que ens destrueix, l’arrel única de totes les nostres crisis: la desvinculació, la destrucció o degradació dels vincles, que caracteritza a la societat de la anomia, una paraula sonora que es refereix a l’estadi en el qual les institucions socials són incapaces d’aportar les fites que la pròpia societat requereix. Es tracta d’una manca o confusió que fa que els individus no puguin guiar el seu comportament. La destrucció dels vincles equival a la plenitud de la anomia.
L’última part té un títol bé explícit, “Estralls”, i mostra les múltiples conseqüències negatives de la cultura de desvinculació, i el seu entramat sistèmic. La societat desvinculada i les seves crisis política, social, econòmica, cultural i educativa, demogràfica, i ambiental, amb el rerefons comú de la crisi moral, són els resultats de sis grans ruptures amb els vincles fonamentals. La que danya el sentit de la transcendència entre els éssers humans, i en la relació amb Déu. La ruptura
3
antropològica. L’ocasionada per la pèrdua de solidaritat generacional. La que ha encegat les fonts de la cultura i ha trencat amb el seu desenvolupament històric, que al seu torn determina l’emergència educativa. La injustícia social manifesta que l’actual crisi situa en el primer plànol de les preocupacions, i la fallida de l’articulació democràtica. Cadascuna d’elles posseeix profundes ramificacions, un espès rizoma que relaciona unes amb unes altres.
El que presenta el seminari és un model explicatiu global de les causes i la lògica de la seva gènesi i desenvolupament fins a configurar la societat desvinculada, basada en la pugna històrica entre raó objectiva i instrumental, que amb l’hegemonia d’aquesta última dóna lloc al progrés de la desvinculació, quan la realització personal s’entén solament com a satisfacció immediata i individual del desig, i el bé es transforma en simple preferència. Com en el Titànic, el vaixell s’enfonsa mentre l’orquestra segueix tocant. Encara massa persones solament perceben el so de la música.
Aquest és un seminari per els qui tenen preguntes, i per els qui busquen respostes més enllà de la simplificació caricaturesca, perquè –cal dir-ho– juntament amb la injustícia, la indignació, i la confusió, aquesta és també l’hora de la demagògia i dels salvadors demiürgs.
Salut crearà un circuit intern per agilitzar els avortaments
Confien mantenir la interrupció farmacològica
Objectiu: Es vol evitar que les dones hagin de peregrinar pels hospitals per avortar
Tràmit: Els professionals no descarten firmar informes “hipòcrites”
En cas que s’apliqui la nova llei de l’avortament, l’ICS crearà un circuit sanitari per evitar que les dones hagin d’anar de centre en centre per avortar. Els professionals confien, però, introduir canvis a la llei.
Els professionals que treballen en l’àmbit de la salut sexual també volen concretar com es farà la valoració del risc psicològic per a la dona. I no descarten que hagin de tornar a signar informes psicològics de manera “hipòcrita”, com es feia amb la llei del 1985. “És al que ens aboca la llei”, reconeix Martínez. Amb la legislació del 1985, el 90% dels avortaments eren sota el supòsit de risc físic o psicològic de la dona. Actualment, està al voltant del 10%. Llevadora de professió, Martínez confia que Catalunya pugui introduir alguns canvis a la llei per continuar “mantenint mínimament la interrupció voluntària de l’embaràs; la farmacològica, per exemple”. En els últims anys s’ha potenciat la interrupció amb la píldora RU-486 durant les primeres setmanes de gestació.
Pel que fa a la possibilitat que el Parlament pugui aprovar una llei pròpia, l’advocada feminista Marisa Fernández recorda que l’avortament és una qüestió que “concerneix el Codi Penal” i que les competències són de l’Estat i, per això, qualifica de “simbòlic” el gest del Parlament. No obstant, assegura que sí que es podran modificar les condicions, com es vol fer des de l’ICS. “Sobretot per garantir que l’itinerari sanitari no sigui tan hostil per a les dones”, assenyala Fernández.
Aviso de confidencialidad
El presente correo electrónico y, en su caso, cualquier fichero anexo, puede contener información de carácter confidencial dirigida exclusivamente a la persona o personas destinatarias y es propiedad de Emiliano Jiménez León. Queda prohibida su divulgación, copia o distribución a terceras personas sin la previa autorización por escrito de Emiliano Jiménez León, de conformidad con la legislación vigente. En caso de recibir el presente correo electrónico por error se ruega que, antes de proceder a su eliminación, se notifique inmediatamente mediante reenvío a la dirección electrónica de la persona remitente.
Confidentiality notice
This e-mail and any attachments are classified as Emiliano Jiménez León Confidential and Proprietary Information and are meant solely for the attention and use of the named addressee(s). Their dissemination, distribution or copying to third parties without the prior written consent of Emiliano Jiménez León is strictly prohibited by law. If you have received this communication in error, please notify the sender using the reply function then delete.
Avis de confidentialité
Le présent courriel, y compris tout fichier qui y serait joint, est propriété du Emiliano Jiménez León et peut contenir des informations à caractère confidentiel destinées à la personne ou aux personnes à qui il s’adresse. Toute divulgation, copie et distribution à des tierces personnes dudit courriel est interdite sans l’autorisation écrite préalable du Emiliano Jim, conformément à la législation en vigueur. Si vous avez reçu ce courriel par erreur, nous vous prions de le notifier immédiatement, avant sa destruction, en le retournant à l’adresse électronique de la personne expéditrice.
Debat sobre “El dret a decidir” el dia que es coneix la data i la pregunta de la consulta
El dret a decidir i les polítiques de joventut. Aquest són els temes que es van tractar ahir dijous en el debat de les joventuts dels partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya organitzat per l’associació Cat Jove, el Club de Lideratge Jove i la residència universitària Àgora BCN.
En un dia en el que es va conèixer la pregunta i la data de la consulta per la independència, el debat, moderat pel periodista Josep Puigbó, va ser molt apassionat i viu. Ramon Morell, President del Consell Nacional de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, va destacar “l’esdeveniment històric que estem vivint”, va declara que “estarem al costat del President Mas en aquests moment com ho hem estat sempre” i va animar a tots els joves “a participar-hi de forma activa”.
Roger Montañola, Secretari Nacional de Unió de Joves i diputat al Parlament de Catalunya, va assegurar que el seu partit “està satisfet amb la pregunta” i va destacar que els joves, “com sempre, tenim un paper protagonista en aquest procés”.
Isaac Martin, Coordinador de Presidència de Nuevas Generaciones de Catalunya, va afirmar que “no es celebrarà una consulta il·legal i anti-Constitucional” i va destacar que “tindran enfront al President Rajoy i al govern d’Espanya que no ho permetrà”.
Gerard Gómez del Moral, Portaveu Nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, va assegurar que el seu partit hagués preferit “una pregunta més clara i directa amb una sola resposta binaria” i va declarar que no entén “com es pot dir que la consulta és antidemocràtica” perquè “no respecta la Constitució que molts no vam votar” quan “no hi ha res més democràtic que poder votar”.
Pau Planelles, Coordinador Nacional de les Joventuts d’Esquerra Verda, va assegurar que estan contents perquè “la pregunta és inclusiva ja que comprèn les diferents sensibilitats que hi ha a la societat catalana” i va eludir durant el debat que la independència podria ser “una oportunitat per construir un país de nou plenament social”.
En la veu de l’Agrupació de Joves de Ciutadans, Fernando de Páramo, va destacar “ que en democràcia s’han de seguir les regles del joc i no es poden fer consultes en contra de la Constitució” i va afirmar que a cap país desenvolupat del món existeix el “dret a decidir” a la seva Carta Magna.
Les absències més destacades de la nit van ser les de Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de Catalunya, i la d’Arantxa Calvera, Vice Primera Secretaria Institucional de les Joventuts Socialistes de Catalunya, que per motius d’agenda a última hora no van poder-hi assistir. Tampoc van poder enviar a ningú els de la CUP per problemes organitzatius.
Debat sobre el dret a decidir!
L’associació juvenil Cat Jove, la residència d’estudiants Àgora BCN i el Club de Lideratge Jove, vist el caliu polític que es viu en aquests moments hem decidit reunir les joventuts dels diferents partits polítics per tal de debatre sobre les polítiques de joventut i el dret a decidir.
Pensem que les opinions que ens puguin donar els representants de les diverses joventuts polítiques ens pot ajuda a enriquir el nostra posicionament ja sigui sobre les polítiques que cal aplicar en l’àmbit de joventut i sobre el dret a decidir. És per això que ens agradaria poder dur a terme aquestes reflexions en forma de debat, i escoltar totes les sensibilitats que formen els diferents partits polítics per poder conèixer-les i estudiar-les.
Es prega confirmació a l’esdeveniment de Facebook: https://www.facebook.com/events/596257697088689/
Lloc: Residència Universitària Internacional Àgora BCN (Passeig dels Castanyers,21; 08035)
Data: dijous 12 de desembre
Horari: A les 19:30h
Ponents: Taula rodona amb la participació de les Joventuts de CDC, Joventuts de UDC, Joventuts d’ERC, Joventuts ICV Joventuts del PP, Joventuts PSC, Joventuts de Ciutadans, Joventuts de la CUP.
Preu: Gratuït per a tothom
Moderador: Josep Puigbó, Periodista i Assessor en comunicació, ex-presentador de TV3, Acutalment presenta (s)avis al Canal 33
¿Qué quiere decir ser socialcristiano hoy?
Posiblemente a la mayoría el término “socialcristiano” le suene a algo lejano, extraño o incluso con connotaciones socialistas. En cambio si hablo de “democratacristiano” seguramente una gran parte de la gente ya sabrá de lo que les hablo. Pero, ¿qué diferencia hay entre decirse de una forma o de la otra? Pues ninguna, simplemente hay algunos partidos que llevan en su programa que son socialcristianos y otros dirán que son democratacristianos.
Higino Junquera: “Enfront una nova realitat social necessitem noves formes d’anunciar a Jesucrist”
El President d’Acció Catòlica General aposta per la vocació missionera de l’Església diocesana.
Barcelona, Lluís Llaquet (Cat Jove)
El President d’Acció Catòlica General (ACB), Higinio Junquera, va afirmar el passat dissabte 14 de Setembre al Seminari Conciliar de Barcelona, durant una jornada de formació del moviment, que “ja no serveixen les vies que hem estat utilitzant fins ara, enfront una nova realitat social, els catòlics necessitem noves formes d’anunciar Jesucrist”.
La Jornada, convocada per el MCJ (Moviment Cristià de Joves) y la resta de formacions que componen Acció Catòlica de Catalunya, pretenia apropar la proposta de regeneració que des de l’Assemblea General de la ACG han configurat com a resposta a les noves necessitats del moviment.
Una nova organització més unificada, l’oració, la formació continua y la participació dels sagraments en l’Església parroquial son les pedres angulars d’aquesta proposta, perquè, tal i com assegurà Junquera, “a aquesta societat, només amb bones intencions no tenim suficient per a l’evangelització”
“S’ha de sortir en actitud missionera, en busca de les persones que estan fora, no ens podem quedar en la comoditat del nostre grup o parròquia”, ratificà el President.
En les torns de preguntes, els assistents manifestaren les grans dificultats amb les que es troben en les seves respectives parròquies, on moltes vegades hi ha pocs joves i escassa vida comunitària.
Junquera va animar als preveres a obrir grups per acompanyar els fidels en un “procés continu per tota la vida y per a totes les edats” perquè l’Església necessita “impulsar el laïcat que ja existeix però que moltes vegades està abandonat”.
Higinio Junquera: “Ante una nueva realidad social necesitamos nuevas formas de anunciar a Jesucristo”
El Presidente de Acción Católica General apuesta por la vocación misionera de la Iglesia diocesana.
Barcelona, Lluís Llaquet (Cat Jove)
El Presidente de Acción Católica General (ACG), Higinio Junquera, afirmó el pasado sábado 14 de Septiembre en el Seminario Conciliar de Barcelona, durante una jornada de formación del movimiento, que “ya no sirven las vías que utilizábamos hasta ahora, ante una nueva realidad social, los católicos necesitamos nuevas formas de anunciar a Jesucristo”.
La jornada, convocada por el MCJ (Moviment Cristià de Joves) y las demás formaciones que componen Acción Católica de Catalunya, pretendía acercar la propuesta de regeneración que desde la Asamblea General de la ACG han configurado como respuesta a las nuevas necesidades del movimiento.
Una nueva organización más unificada, la oración, la formación continua y la participación de los sacramento en la Iglesia parroquial son las piezas clave de esta propuesta, porque, tal y como aseguró Junquera, “en esta sociedad, solo con buenas intenciones no es suficiente para la evangelización”.
“Hay que salir en actitud misionera, en busca de las personas que están fuera, no nos podemos quedar en la comodidad de nuestro grupo o parroquia”, ratificó el Presidente.
En los turnos de preguntas, los asistentes manifestaron las tremendas dificultades con las que se encuentran en sus respectivas parroquias, donde muchas veces hay pocos jóvenes y escasa vida comunitaria.
Junquera animó a los párrocos a abrir grupos para acompañar a los fieles en un “proceso continuo para toda la vida y en todas las edades” pues la Iglesia necesita “impulsar el laicado que ya existe pero que muchas veces está abandonado”.
“Id y haced discípulos a todas las naciones”, este es el lema de la JMJ de Rio de Janeiro
“Id y haced discípulos a todas las naciones” (Mt 28, 19), este es el lema de la Jornada Mundial de la Juventud que llevará entre los días 23 y 28 de julio a millones de jóvenes de todo el mundo y al recién elegido papa Francisco a la brasileña ciudad de Rio de Janeiro.
En estas jornadas que inició Juan Pablo II, los jóvenes se reunen con el papa con el objetivo de poner en común una misma fe y un mismo espíritu, sin importar el origen, la lengua o la raza.
Desde Cat Jove animamos a todos los jóvenes a participar intensamente de esta gran fiesta, tanto aquellos que tienen la gran suerte de poder desplazarse hasta Rio, como aquellos que se quedan aquí.
Todos los jóvenes del mundo estamos llamados a llevar a cabo lo que el papa y el lema de esta jornada mundial nos invitan: a anunciar la Buena Nueva y a hacer discípulos a todas las gentes, porque a nuestro alrededor hay mucha gente necesitada de vivir “la alegria de ser cristianos”.
Lluís Llaquet
Secretario de Comunicación de Cat Jove
Cat Jove 