Un miler de persones, la majoria joves, preguen pels cristians perseguits al centre de Barcelona

Foto d’Agustí Codinach

La concentració, convocada per l’associació juvenil Cat Jove i recolzada per Ajuda a l’Església Necessitada, denuncia la indiferència d’Occident davant la persecució religiosa

Un miler de persones, la majoria joves, es van congregar ahir dimecres a la Plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat, per resar pels cristians perseguits de l’Orient Mitjà. Un acte convocat per l’associació de joves cristians Cat Jove i recolzada per l’organització eclesial Ajuda a l’Església Necessitada (AIN) que va sorgir de la necessitat de frenar l’apatia d’Occident, inclosa la dels creients, davant el sofriment dels que ja són considerats màrtirs del segle XXI.

L’esdeveniment va consistir en un rosari a l’aire lliure en ple centre de Barcelona acompanyat d’alguns testimonis de primera mà de cristians perseguits de Síria i l’Iraq. Unes experiències que no van relatar els mateixos afectats per por de ser reconeguts i de què els seus familiars, que encara segueixen en aquests països, es poguessin veure afectats. Encara que alguns d’ells van estar presents en l’oració i se’ls va poder veure entre el públic.

Els organitzadors van llegir històries com la de Mabil Haddad, sirià i pare de 5 fills que va haver d’abandonar la seva terra “per falta de seguretat”. “El meu germà sacerdot va ser segrestat durant dos mesos. Ens van demanar un rescat de 120.000 dòlars per salvar la seva vida. La meva família, amb gran esforç, va aconseguir reunir els diners a temps i els vam donar als segrestadors que van prometre deixar-lo lliure l’endemà. No obstant això, hores més tard, el meu germà va ser assassinat. El van matar i esquarterar. A mi em van fer arribar una part en una caixa: el seu canell amb la creu tatuada. Sé que el meu germà és màrtir i tindrà cura de nosaltres”, assegurava amb fe el refugiat.

O la de Mireille Alfarah que explicava com “havia perdut el seu cosí directe, el fill de la seva padrina, fa dos mesos per un morter”. Els morters, comptava ella, “són un tipus de bombes que es preparen d’una manera artesanal”. Uns projectils que llancen cada dia a Damasc en llocs molt concrets: “escoles, hospitals, esglésies. Saben els horaris de missa … i tiren les bombes a veure a qui maten “, es lamentava Alfarah.

La concentració va concloure amb la lectura d’un manifest en el qual es va demanar a les nostres institucions “més atenció davant el patiment dels cristians d’Orient”. “Que no sigui per motius ideològics que no reconegue, aquesta realitat”, va defensar Marc Miró, president de Cat Jove i encarregat de llegir la proclama.

Per a Miró, “tota vida humana compte per igual, tota persona té una dignitat inviolable, cada assassinat significa un fracàs per a la comunitat humana”. “Però nosaltres resem i sortim al carrer, no per demanar venjança o odi, sinó justícia des del perdó i la misericòrdia, perquè som conscients que la major força transformadora és l’amor”, va argumentar.

Cat Jove és una organització de joves cristians vinculada a e-Cristians, compromesa amb el món que els envolta i que té com a objectiu principal que el pensament cristià estigui present a l’espai públic.

L’acte va comptar amb la col·laboració de l’AIN, organització pontifícia que des de la seva fundació porta donant suport als cristians perseguits a tot el món.

L’acte també va estar patrocinat per Diario El Prisma, una publicació digital de joves molt compromesa amb la causa i que alberga un blog (Cristians Nun) on s’informa sobre la persecució que pateixen els creients a Síria i l’Iraq.